El molinar no és insolidari (i ho demostrarà)

Avui estic molt trist. La Palma insolidària torna a mostrat la pitjor cara i jo com a moliner no puc res més que lamentar-ho. Una vegada més la tàctica manipuladora d’una “entitat d’entitats” enverina i enfronta la ciutadania. Ho he viscut amb els meus propis ulls.

La gent del molinar en general no és insolidària –com ha escrit un veïnat meu al full que determinada entitat ha escampat pel barri- és gent de bé, de pau i comprensiva amb els problemes dels altres. No puc més que lamentar que demà els titulars dels diaris mostrin la cara més negativa d’una mobilització ciutadana, la de gent que sense la informació veraç que mereix, és dirigida amb intencions gens nobles. El foment del rebuig i la xenofòbia no haurien de tenir cabuda dins una societat democràtica madura. La gent amb principis i morals basats en religions on l’amor al pròxim o l’ajuda als necessitats no hauria de trair els principis més elementals d’allò que diu practicar –com es el cas de veïnats meus molts propers i no és el cas de les monges del convents de les Germanes de la Caritat (Son Roca) que van patir danys als seus vehicles dins un pàrquing o els del Bisbat de Tortosa que facilità la creació d’una “Casa d’Acollida” a un convent on es prestaria, a més dels serveis d’allotjament provisional de transeünts i la bugaderia i neteja, l’accés a programes de reinserció laboral i ocupacional, atenció psicològica, serveis professionals de treballs socials i psicologia, a més de l’acollida del voluntariat que hi col·laborés (Decret del Bisbat de 20 de desembre del 2007).

Demà diran els diaris que es van manifestar 600 persones. Jo les he comptat juntament amb d’altres veïnats del barri i eren unes poques desenes. Diran que tenen recollides 1500 signatures i, efectivament, això és veritat, les he vist amb els meus propis ulls i les comptat (60 fulls a 25 signatures per full aproximadament) però no puc assegurar que molts dels noms que he vist siguin veïnats del barri. Tampoc els periodistes ho poden acreditar ja que no se’ls ha permès seguir en directe la reunió celebrada (una tàctica que ja comença a ser coneguda…).

Tot això treu cap a compte de la proposta d’instal·lar el SAPS (Servei d’Acolliment i promoció Soci-Laboral o el que és el mateix, el centre de transeünts de Can Pere Antoni) a un solar del Molinar-Sa Gruta, amb caràcter provisional i durant el temps que duri l’adaptació i construcció del centre definitiu al Portixol. D’entrada cal dir que, contra el que s’està informant amb gens de bona intenció, un SAPS no és un lloc on s’allotgen alcohòlics o drogodependents actius –aquesta gent necessitada ja entra en d’altres circuits d’ajuda- sinó que és gent comunitària degudament regularitzada que, per mandat de la legislació europea, han de tenir un lloc on dormir, on poder menjar, on rentar la seva roba i on participar en un programa de recerca activa de feina. Si el servei es presta adequadament –com passa a molts llocs- l’equipament assistencial no genera cap mena de molèstia o conflicte. No és comparable un SAPS amb les molèsties que si poden generar altres equipaments, per contra més tolerats per la gent. Un SAPS és un lloc que només podrà ser utilitzat per persones amb escassos recursos econòmics i que es trobin en situació de recerca d'una ocupació amb el qual poder viure dignament.

Avui la meva tristor ha crescut quan he sentit de primera ma les mentides d’una dirigent “d’entitats”, i de sentir a gent que deien que si total parlam de 28 persones que se les endugui un cert regidor a la seva granja “amb els altres animals que hi diu que té” (és literal). Comparar persones amb animals dóna una bona pista del tipus de gent que està prenent posicions irracionalment contra l’equipament.

Esper i desig que la veritable cara amable del Molinar també es vegi els propers dies, quan l’onada d’irracionalitat s’apaivagui el necessari. Crec que els moliners mereixem ser considerats per la resta de veïnats de Ciutat com gent de bé, solidària i madura.